Corçana, Corçà, Curçà, Cursá, Cursa

Versión de impresión

Apellido catalán con casa solar en Amer (Girona), documentada en el siglo XVI.

Vicente de Cadenas indica que este apellido es montañés.

G. Corçà y J. Corça, originarios de Baix Empordà fueron vecinos de Castelló de la Plana en 1239-1282; na Corçana originaria de Baix Empordà fue vecina de Castelló de la Plana en 1398; na Corçà o Corçana, en Corçà o Curçà y Miquel Corçà o Curçà fueron vecinos de València en 1354-1373; Johan Corçà o Curçà y Johan Corçà o Curçà, carnisser, originarios de B. Empordà fueron vecinos de Alzira (València), en 1399; Anthoni Curçà y Francés Curçà fueron vecinos de Algemesí (València), en 1433; Bernat Corçà o Curçà y Berthomeu Corçà o Curçà originarios de B. Empordà, fueron vecinos de Xàtiva (València), en 1421; Johan Corçà o Curçà originario de B. Empordà, fue vecino de Albaida (València) en 1421, y Domingo Curçà, originario de B. Empordà fue vecino de Agullent (València), en 1421

Probaron su limpieza de sangre para ingresar como religiosos de la Orden de Montesa: Bartolomé Cursa, Prior del Maestre, en 1440, y Jaime Cursa y Tarrago, natural de Algemesí (Valencia), Rector de Jana en 1663 y de Perpunchent en 1668, Sacritán Mayor, fallecido el 19 de enero de 1674, en 1652. Era hijo de Jaime Cursa y Rupia y de Vicenta Tarrago y Cursa; nieto paterno de Jaime Cursa y de Ángela Rubia y nieto materno de Miguel Tarrago y de Potenciana Cursa.


Armas

Escudo de armas

En campo de plata, un león fajado de gules y oro.